Arxiu

Conclusions del fòrum dedicat al design-research

Fins a finals dels ’80 la innovació en la docència universitària es focalitzava en l’anàlisi de les metodologies docents perquè es considerava que la innovació i el canvi es produïen a partir les modificacions metodològiques que realitzaven els professors a títol individual. Posteriorment la innovació s’ha anat institucionalitzant i ha acabat esdevenint un procés plantejat per a introduir un canvi cap a noves millores tant micro (un curs) com macro (en la institució en el seu conjunt).

Aquest procés innovador sempre comporta intenció, planificació i esforç, però tot i així, pot fracassar en els resultat sinó té cap efecte en el que els estudiants aprenen o en com ho aprenen. Per tant, la investigació és especialment rellevant ja que permet dirigir els processos d’innovació a través del coneixement generat per les investigacions.

En aquest sentit, els enfocaments metodològics participatius (centrats en l’anàlisi de les pràctiques) resulten especialment interessants a l’hora de platejar-ne la recerca. Una de les metodologies més conegudes és la recerca-acció. Aquesta permet desenvolupar una anàlisi participativa, on els actors implicats es converteixen en els protagonistes del procés de construcció del coneixement de la realitat sobre l’objecte d’estudi, de la detecció de problemes i necessitats; i, finalment, de l’elaboració de propostes i solucions.

En aquesta línia, el disseny formatiu (design-research) es basa en un procés cíclic en què el disseny és constantment revisat i adaptat a les condicions contextuals del sistema en funció dels objectius d’aprenentatge. Es porta a terme en entorns d’aprenentatge reals i complexos i en presència de diversitat de variables que no sempre poden ser controlades ni determinades a priori; i comporta que la investigació no estigui definida per la metodologia (quantitativa o qualitativa) sinó pel seu objecte que és, fonamentalment: explicar un canvi, una innovació.

A l’hora d’exposar-ne els resultats, la descripció del tipus d’activitats realitzades perd certa importància, ja que la intenció no és replicar l´experimentació, sinó aprendre dels errors per a millorar el propi disseny implementat i per a crear una base de coneixement que contribueixi a l’èxit d’alguna altra implementació en contextos similars.

Usar aquesta metodologia d’investigació comporta que l’investigador estigui disposat a perdre el seu punt de vista privilegiat i a assumir que els participants tenen un rol de “coparticipants”.

Anuncis